Elogi de la feblesa

Aquest llibre de Alexandre Jollien; Elogi de la feblesa, m'ha agradat molt.

És una autobiografia on l’autor ens explica totes les vivències i les experiències que ha tingut durant la seva vida. Això ho fa mitjançant un diàleg fictici amb el filòsof Sòcrates. Aquest mètode de simular una conversa, s’anomena diàleg socràtic perquè el va idear Sòcrates.

Alexandre és un noi que té paràlisi cerebral a causa d’un problema que va

tenir en el moment de néixer. Estava predestinat a estar tota la seva vida en un centre per discapacitats fent capces de cigarretes en un taller, però aconsegueix canviar el seu destí per aconseguir allò que es proposa; estudiar a la Universitat de filosofia.

L'autor ens mostra que tot i tenir una vida plena de febleses amb una existència difícil; lluitant, amb perseverança, amb molt de coratge i voluntat, s’aconsegueixen canviar les coses, superant els entrebancs que es troba a la vida, per molt impossible que semblin, per aconseguir els objectius proposats. Fins hi tot el moviment més simple com agafar una collera, caminar, relacionar-se,.. era un repte molt gran per a ell.

Ens demostra que s’ha de viure feliç amb tot allò que és té, ja que la vida ja és prou complicada per buscar-hi problemes, penso que hi ha persones que haurien de prendre exemple d’ell i adonar-nos de totes les coses positives que tenim o que ens passen durant la nostre vida.

Això m’ha fet pensar en que quan tot es té, no es valora res i que quan no es té  res es valora tant que no es deixa de lluitar per aconseguir tots els propòsits plantejats, tal i com fa Alexandre.

Lectura de: Jollien, A. (2001). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.

US EL RECOMANO!

Compartiu amb mi tot allò que us ha aportat aquest llibre!