Dewey m’ha recordat a Decroly, però no proposen la mateixa metodologia, la diferència és que Dewey pregunta als infants quin són els seus interessos i l’altre pedagog proposa un tema per treballar-lo.
La metodologia que proposava m’ha agradat molt, deia que el paper del mestre només havia d’observar i guiar o orientar als infants per tal de que aconsegueixin el seu objectiu, fonamentant l’autonomia en els infants, ensenyant-los a pensar i a actuar per si mateixos.
És molt interessant com els nens i nenes aprenen conceptes sense cap llibre, només amb l’experiència que aconsegueixen gràcies a l’exploració i la manipulació amb una relació directe amb la vida real. “Aprenentatge significatiu”.
Crec que la idea que va tenir de que els infants comparteixin les experiències, els aprenentatges i les idees amb els companys afavoreix molt més l’aprenentatge. És una bona manera per que l’infant es trobi agust a l’escola, estigui motivat i interessat per aprendre el que se li ensenya.
M’ha semblat molt interessant perquè proposa una educació progressiva, lliure i individual, vetllant per l’interès de l’infant per sobre de tot. Però sempre tenint en compte la seva relació amb la societat, a diferència de Rosseau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada